El proppassat dia 11 de novembre, a la Sala Diadema, vam tenir ocasió d’escoltar, per primera vegada en el nostre cicle de concerts, un conjunt de cambra format exclusivament per instruments de vent. El quintet Tri-Tò Brass Enssemble és un quintet format per Susana Marco i Natxo Jiménez (trompetes), Sebastià Rio (trompa), Jordi Gómez (trombó) i Miquel Arrué (tuba). Com ells mateixos van explicar, el quintet de vent és una agrupació relativament recent i, per tant, no hi ha gaires composicions per a aquests tipus de conjunts, motiu pel qual se’ls han d’adaptar obres compostes per a altres instruments i agrupacions. Efectivament, el concert va estar format per adaptacions, i en concret totes les obres del repertori van ser suites. Originalment, una suite era un conjunt de danses relacionades entre elles. Durant el barroc, encara que les peces que formaven una suite conservaven l’estil de certes danses, van ser compostes per ser escoltades. Finalment, les suites es van convertir en sinònim de col·lecció de peces, generalment extretes d’una obra més llarga (per exemple, d’un ballet) .
Els components del quintet Tri-Tò Brass Enssemble van començar el concert amb un recull de danses renaixentistes de Tielman Susato, compositor nascut a Anvers el 1510. Com altres músics del Renaixement, Susato ens va deixar un recull de danses que van ser molt famoses en la seva època.
A continuació, van interpretar la Suite en Re major de Georg Friedrich Händel, compositor barroc alemany nacionalitzat anglès, contemporani de Bach i tan prolífic o més que aquest. La suite, un conjunt de peces relacionades basades en danses populars, va ser un gènere molt utilitzat en el barroc. Aquesta suite procedeix d’una de les obres més conegudes de Händel, la Música Aquàtica (Water Music), escrita per al rei Jordi I. El seu nom té relació amb el fet que va ser composta per ser interpretada amb els músics tocant a sobre d’unes barcasses que navegaven pel Tàmesi. En l’adaptació per a quintet de vent vam tenir oportunitat de sentir la trompeta piccola, més petita i aguda que la seva germana més coneguda (soprano).
Després, Sebastià Rio ens va parlar del seu instrument, la trompa, i va demanar un voluntari per fer-la sonar. Va sortir, però per més que va bufar no ho va aconseguir. La trompa és un instrument que no té llengüeta, la vibració de la columna d’aire es produeix fent vibrar els llavis de l’intèrpret. Una vegada aclarit aquest punt, el voluntari va poder tocar unes notes, i crec que tothom es va adonar de la dificultat que té tocar un instrument, cosa que sovint oblidem quan anem a un concert. I és que part de la “gràcia” d’un músic (i en general d’un artista) és fer semblar fàcil allò que és difícil.
Van tancar la primera part amb una altra suite: la Primera Suite en mi bemoll de Gustav Holst, compositor victorià anglès molt famós en la seva època, tot i que ara és conegut quasi exclusivament per la seva meravellosa obra Els Planetes. Els Tri-Tò Brass Enssemble van seleccionar tres peces d’aquesta suite composta per a banda militar.
A la segona part vam poder sentir una selecció de peces d’una altra suite: la corresponent al musical West Side Story, de Leonard Bernstein. Com ja sabeu, ens agrada que els músics ens expliquin els instruments i les peces que interpreten, i en aquest concert totes les explicacions van córrer a càrrec de Miquel Arrué, qui va anar explicant las diferents parts rememorant l’extraordinària pel·lícula que es va fer a partir del musical el 1961. El públic va poder reconèixer fàcilment: Tonight, America, I feel pretty o la preciosa Maria. Arrué va dir que adorava Bernstein, i no és per a menys, indubtablement va ser un dels millors compositors del segle XX.
Després del concert, amb la copa de cava i el tros de coca a la mà, ja estava desitjant arribar a casa per tornar a veure, després de molts anys, West Side Story. Ja se sap, la música desperta emocions!
Pots veure les fotos del concert a Flickr.
No hi ha comentaris