Estrenem la temporada 2016-2017 amb una pianista excepcional: Claudia Valetta. Serà en el Monestir de Sant Ponç un marc incomparable per a un concert íntim amb una solista, el seu instrument i el públic.
El piano es un instrument que posseeix una sèrie de cordes contingudes dins d’una caixa de ressonància. Les notes greus estan formades per dues cordes afinades a l’uníson i les agudes per tres. En repòs, les cordes estan en contacte amb uns elements anomenats apagadors, que n’eviten la vibració. Quan l´intèrpret prem la tecla s’allibera l’apagador i tot seguit s’aixeca un martellet que colpeja la corda produint-se el so. Quan el pianista allibera la tecla, el martellet torna al seu lloc i l’apagador extingeix el so en contactar amb la corda. La caixa de ressonància i las seves diferents estructures amplifiquen el so.
Un piano de concert té 88 notes. En els pianos d’estudi les cordes i la caixa de ressonància es disposen verticalment. En els pianos de cua, que són els que s´utilitzen en els concerts la disposició de la caixa i els seus elements és horitzontal. Existeixen a més tres pedals: l’esquerre (anomenat una corda) suavitza el so desplaçant els martellets de manera que percudeixen en una sola corda de la nota; el central (pedal tonal o sostenuto) permet mantenir les notes executades; i el dret (pedal de ressonància) allibera els apagadors de les cordes permetent que les notes segueixen sonant i alhora vibrin altres cordes per simpatia. El piano és un dels instruments més complets que existeixen. Pot interpretar música composta per a aquest instrument però també adaptacions de conjunts instrumentals, fins i tot orquestres senceres gràcies a la seva capacitat polifònica i el seu volum sonor.
Hi ha una certa tendència a pensar que l’antecessor del piano es el clavecí (clavicèmbal o clau) però el mecanisme de producció del so d’aquest es completament diferent: en el clavecí la corda és premuda per un plectre mentre que en el piano es percudida pel martellet la qual cosa comporta que el so produït sigui completament diferent. El antecessor més directe del piano es el clavicordi, un instrument similar al clave però de corda percudida. El clavecí no podia regular l´intensitat del so mentre que el piano sí; per aquesta raó els primers pianos (segle XVIII) es van anomenar pianofortes (de l’italià piano, suau i forte, fort) dels quals derivarien el nom actual de piano.
Hi ha moltíssima literatura per a piano. Els grans compositors a partir del segle XVIII van produir algunes de las seves millors obres per aquest instrument. Beethoven per exemple va escriure 32 sonates per a piano (a més de moltes obres per a piano sol i 5 concerts per a piano i orquestra) considerades una de les cimeres del geni de Bonn. Mozart va escriure 18 sonates per a piano sol, 6 per a piano a quatre mans i una per a dos pianos, 27 concerts per a piano i orquestra, a més de minuets, fantasies, variacions i moltes mes peces. Val a dir que la major part de l’obra de Chopin va ser composta per aquest instrument, i que Liszt el gran virtuós del piano, a més de compondre quasi 400 obres originals de dificilíssima execució va transcriure més de 400 obres per orquestra de diferents compositors incloent-hi les simfonies de Beethoven i òperes de Verdi, Bellini, Donizetti i Wagner entre d’altres.
Per aquest concert Claudia Valetta interpretarà precisament unes variacions de Mozart, una sonata de Beethoven i una balada de Chopin. A més coincidint amb el centenari de la mort de Granados tocarà els preciosos Valsos Poètics. També podrem sentir una transcripció de Pletnev per a piano d’una obra orquestral: la suite del ballet El Trencanous de Txaikovski. I per a acabar, una altre transcripció d’una obra orquestral, la que va realitzar Liszt de la Dança Macabra de Saint-Saens. Una experiència que no oblidareu.
No hi ha comentaris