Carmen Martínez-Pierret és Professora Superior de Piano a l’Escola Superior de Música d’Alt Rendiment de València [ESMAR], Directora Artística dels Festivals Pirineus Classic i Jazzetània [Canfranc, Pirineus]. Des de l’any 2020 codirigeix, al costat del violoncel·lista Israel Fausto, el cicle de concerts «Rasgando el Silencio» al Teatro de la Maestranza de Sevilla.
Dedica gran part del seu temps i energia a la recuperació i interpretació de les obres de les grans compositores del passat.
Participa en nombrosos cicles de concerts i festivals, compartint escenari amb eminents músics.
La discografia de Carmen Martínez-Pierret reflecteix tant el seu compromís musical com la seva personalitat inclassificable. La seva gravació de la Música Callada de Mompou ha estat distingida per la crítica com «un treball exquisit… una versió que, per la seva altíssima qualitat i interès, està a l’altura de les que eren fins ara de referència». De Carmen Martínez-Pierret, la premsa destaca la seva «profunda i autèntica sensibilitat» i la seva capacitat per revelar «la cara oculta de la música».
Mes informació a la seva pàgina web
Calidoscopi
El propòsit d’aquest projecte és, com el seu títol indica, «esquinçar el silenci» en el qual s’han vist submergides, durant segles, les dones compositores. Volem descobrir al públic l’enorme –incalculable – nombre de composicions musicals que devem a la ploma de les dones, posant de manifest, alhora, la seva enorme qualitat.
Moltes d’aquestes obres han estat rescatades del silenci de les biblioteques, de les restes de sèrie d’antigues editorials, de fons digitalitzats repartits per universitats de mig món… fins d’ alguna esvà polsegós.
Si bé aquestes dones van aconseguir desenvolupar en vida —lluitant, gairebé sempre, contra vent i marea— una intensa activitat creadora en paral·lel als seus il·lustres coetanis de sexe masculí, després de la seva mort, la història oficial de la música les va ignorar per complet. Els seus noms van ser omesos, tant elles com les seves composicions van caure en un profund i prolongat oblit.
Són molt pocs els noms de compositores que ens són familiars perquè aquestes dones van entrar en la història de la mà —i amb els cognoms— dels seus famosos marits o germans, com Clara Schumann-Wieck i Fanny Hensel-Mendelssohn. O be perque son reconegudes com a intérprets o pegagogues com ara Nadia Boulanger, Teresa Carreño o Marie Jaëll. Tot i així, aquests noms —que arribarien, com a molt, a la dotzena— no suposen sinó la diminuta punta d’un iceberg immens: l’obra, fins i tot l’existència, de cents de compositores, continua sent un dels secrets més ben guardats —i, probablement, el més escandalós silenci— de la història de la música.