El 27 d’octubre de 1782, a Gènova, naixia un geni. Violinista, compositor, showman… Niccolo Paganini va convertir el virtuosisme en art amb l’enginy d’un boig. Entre el mite i la llegenda, sota l’ombra del diable i la magistral execució d’Ala Voronkova, us oferim l’experiència única de veure interpretada l’obra mestra d’aquest genuí compositor, acompanyada de la narració de la divulgadora musical Maria Voronkova, qui ens anirà explicant els secrets i misteris d’aquesta obra colossal.
Ala Voronkova, violí
Ala Voronkova no és només l’hereva d’una tradició musical que integra la precisió tècnica, musicalitat i oïda absoluta. Guanyadora de diversos concursos internacionals, el seu amor per l’instrument va forjar la carrera d’una nena prodigi. Es va graduar al Conservatori Tchaikovsky de Moscou amb el mític Yuri Yankelevich, completant, més tard, el seu doctorat a l’Institut Gniesini amb Nelly Shkolnikova.
Durant diverses temporades va ser convidada per l’Orquestra del Teatre Bolshoi, i també va formar part de la l’Orquestra de Cambra i l’Ensamble de Violinistes de l’afamat teatre moscovita, i va fundar, també, el Trío i el Quartet Bolshoi. Més tard, fou contractada com a solista i concertino associada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i com a concertino convidada de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
El salt a Europa, l’any 1991, va consolidar una de les carreres violinístiques més rellevants gràcies a la passió que posa a les seves actuacions, al lirisme del seu fraseig i al virtuosisme que l’identifica com a intèrpret d’excepció.
Reconeguda com una eminència en el repertori rus, els seus interessos musicals, l’han portat a experimentar altres estètiques, interpretant i gravant, per exemple, l’obra completa per a violí i piano de Xavier Montsalvatge o Cristobal Halffter. I tantes altres gravacions, entre les quals, destaquen obres de Xavier Turull, E. Granados, Rodrigo, Pomar o la integral de sonates per a violí i piano de Pavel Juon. Cal destacar el seu treball “Aires Gitanos” (interpretat amb regularitat al Palau de la Música Catalana), el DVD dels 24 Capricis de Paganini (amb el qual ha fet gira per tota Europa i Amèrica Llatina) i “Salut d’amour”, un recital de violí i piano que aquest últim any ha estat en gira pels Estats Units, destacant el concert al Carnegie Hall de Nova York i al Concert Hall de Chicago amb una gran acollida de públic i crítica.
Diversos compositors de l’actualitat han dedicat les seves obres a Ala Voronkova, peces que ella mateixa ha estrenat: “Tapices y Disparates” de Tomás Marco, Concert per a violí i orquestra “Kiev” de Xavier Benguerel, “Secretos Compartidos” i “Concert per a violí i orquestra” de Moisès Bertran, “Sonata per a violí i piano” i “Tiento Trágico” de García Morante.
Actualment alterna la seva carrera de solista, amb la d’artista convidada de diverses orquestres simfòniques, i forma part del Duo Voronkov, el Quartet Glinka i és la fundadora de la Camerata Vivaldi.
Maria Voronkova, narració
Directora d’escena, actriu i divulgadora musical.
D’origen rus i resident a Barcelona des de l’any 1992, Maria Voronkova té una llarga trajectòria com a actriu i directora de teatre, tant a Catalunya com a l’àmbit estatal (Sala Muntaner, Teatre Kursaal, Sala Trono, Nau Ivanow, Teatre Coliseum, Poliorama, Gran Teatre del Liceu, Laboratorio de las Artes de Valladolid, Teatro Liceo de Salamanca, entre molts altres). Havent-se format al Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, l’Escola de Teatre Nancy Tuñón i l’escola Memory, ha estat seleccionada com a directora d’escena i actriu per a diversos festivals (Píndoles, Festival Grec, Mikro-Teatre Akadèmia, etc.) i ha estat nominada als Broadway World Spain en la categoria de millor espectacle de petit format.
S’especialitza en direcció d’òpera el 2013 i ha estrenat els següents títols: Il barbiere di Siviglia , La Traviata, Don Giovanni, Il segreto di Susanna, Trouble in Thaití, Carmen, La viuda alegre, La Chatte metamorphosée en famme (les tres últimes per a Andorra Lírica), Cavalleria Rusticana, Il trovatore (North Bohemian Opera Theater de República Txeca) i El último día de Francisco Pizarro, òpera de nova creació amb partitura i libreto de Moisès Bertrán estrenada a l’Auditorio León de Greiff i al Teatro Mayor Julio Mario Santo Domingo de Bogotà, Colombia.
Combina la seva feina als escenaris amb la docència; impartint classes de teatre, improvisació, expressió corporal i de coaching per a cantants i també la divulgació musical amb el projecte Converses Musicals (des de l’any 2007) basat en l’acostament de la música clàssica a tots els públics (havent ofert concerts i xerrades per tot l’àmbit estatal en teatres, sales de concert, instituts, escoles i un llarg etcètera, així com intercanvis culturals amb Amèrica Llatina)