El concert que hem organitzat per al proper 11 de març té com a protagonista el Quartet Ressonància, un quartet de corda en la seva concepció més pura: dos violins, una viola i un violoncel. Els quartets de corda són una de les múltiples agrupacions pensades per interpretar música de cambra, és a dir, música per ser interpretada en un ambient més íntim i petit que el d’agrupacions majors com les orquestres simfòniques. Així, dins d’aquest tipus de música podem trobar tot tipus de combinacions de dos instruments (violí i piano, per exemple), de tres (un clarinet amb un violí i un piano, dos violins i un violoncel, etc.), de quatre (el quartet de corda esmentat, tres instruments de corda i un piano, etc.), quintets (quartet de corda i piano), sextets, etc.
Actualment la família dels instruments de corda derivats de la viola de braccio, i per tant diferents de la família dels instruments de la viola de gamba, està format per les quatre veus, de més aguda a més greu: violí, viola, violoncel i contrabaix, de manera similar a les quatre veus d’un cor: soprano, contralt, tenor i baix. En un quartet de corda clàssic el més freqüent és que la veu més greu l’executi el violoncel i que en comptes d’un violí n’hi hagi dos.
Els instruments de corda tenen quatre cordes, afinades per quintes, i són metàl·liques, entorxades o sintètiques. No tenen trasts, de manera que la precisió en la posició dels dits és fonamental perquè l’afinació sigui correcta. En els instruments que tenen trasts, és aquest element el que facilita que l’afinació sigui correcta sense necessitat de ser tan exactament precís i, consegüentment, en principi, són instruments més fàcils de tocar.
El violí es toca col·locant-lo sobre la clavícula i l’articulació de l’espatlla, donant-li estabilitat en col·locar la barbeta sobre la caixa, o més concretament sobre un element denominat barbada. És un instrument de corda fregada: el so s’aconsegueix en fregar la corda amb les truges d’un arc que prèviament ha estat fregat amb una resina especial o colofònia, que permet que l’arc s’”enganxi” a la corda.
La viola és molt semblant al violí, però és més gran i, per tant, la seva tessitura —el rang de notes que pot produir— és més greu. Es toca igual que el violí, subjectant-lo amb el coll, entre l’espatlla i la barbeta.
El violoncel té una tessitura més greu i és molt més gran que el violí i la viola. A causa de la seva grandària es recolza a terra però per la resta és similar als altres instruments de la família: és de quatre cordes que es freguen amb un arc i no té trasts.
De totes les agrupacions de cambra probablement el quartet és el rei. Grans compositors com Haydn, Mozart i Beethoven van deixar escrites nombroses composicions també anomenades quartets de corda entre les que es troben algunes de les millors obres de tota la història de la música. Beethoven, per exemple, va escriure setze quartets de corda; el primer d’ells a l’edat de trenta anys, després d’haver compost ja diverses sonates per a piano, sonates per a violí i piano, diversos trios, altres obres de cambra i fins i tot un concert per a piano i orquestra. Algú ha dit que un geni com ell no va poder escriure el seu primer quartet fins a haver compost moltes altres obres, ja que el quartet de corda és la cinquena essència de la música: només quatre instruments de corda que creen un ambient sonor precís i molt fràgil i per això molt difícil. Els últims quartets els va compondre ja en els últims anys de la seva vida i constitueixen un microunivers que ha estat analitzat en innombrables ocasions i que sempre revelen alguna cosa encara que s’hagin escoltat dotzenes de vegades. Per cert, un dels moviments del quartet op. 130 de Beethoven va ser una de les peces escollides per ser inclosa en el disc d’or que les naus Voyager, actualment ja fora del nostre sistema solar, portan a bord “com una ampolla llançada al oceà còsmic” amb l’esperança que alguna civilització intel·ligent pugui trobar-la i conèixer alguna cosa sobre els éssers humans.
La música de cambra i, en particular, la del quartet de corda pot oferir-nos un dels majors plaers que pot donar la música clàssica. No obstant això, no és una música “fàcil”, i creiem que des Sons Corbera no contribuiríem al nostre objectiu d’apropar la música a tothom si el concert fos exclusivament sobre música composta per a aquesta formació musical. Per això el Quartet Ressonància ha triat un repertori en el qual ha inclòs precioses obres, algunes molt conegudes, del barroc i del classicisme, incloent-hi Händel, Pachelbel, Vivaldi, Bach, Telemann i Mozart, adaptades a aquest conjunt de cambra. Esperem que aquest concert ens acosti a aquest paisatge sonor tan potent i pur que és el quartet de corda!
No hi ha comentaris