El proper 15 d’abril ens visita La Banda de Música del Prat. El concert serà a la Societat Sant Telm i és un esdeveniment, ja que l’escenari estarà ocupat per uns cinquanta músics. Així doncs, música de gran format al nostre poble.
Una banda és una agrupació musical formada principalment, encara que no únicament, per instruments de vent. Podríem dir que és com una orquestra però en la qual els instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix) han estat substituïts per instruments de vent (clarinet, oboè, tuba…). El fet que els instruments de vent siguin el constituent principal d’aquesta agrupació fa que el so sigui diferent al d’una orquestra i molt característic.
Els instruments de vent es caracteritzen perquè el so s’obté en bufar i fer vibrar una columna d’aire. Depenent de la mida d’aquesta columna la nota serà més aguda o més greu, i per aconseguir aquestes variacions els instruments de vent posseeixen diferents mecanismes que canvien el pas de l’aire, ja sigui en forma de forats, vàlvules o pistons.
Bàsicament hi ha dos tipus d’instruments de vent: fusta i metall. Dins del grup de la fusta trobem instruments com el clarinet i l’oboè, tots dos construïts generalment amb fusta que porten una sèrie de vàlvules metàl·liques que regulen el pas d’aire i permeten obtenir les diferents notes. Els instruments de metall com la trompeta, el trombó i la tuba estan construïts en metall i el so és més brillant i poderós que el dels instruments de la fusta, que tenen un so més dolç. És per aquesta raó que en les bandes els instruments de fusta són els que reemplacen les seccions de cordes de l’orquestra.
La distinció entre fusta i metall no és pel material, sinó pel tipus d’instrument, bàsicament pel tipus d’embocadura que tenen. La flauta travessera o el saxòfon per exemple es construeixen totalment en metall però pertanyen a la família de la fusta. Els instruments de fusta tenen una embocadura constituïda per un bisell (flauta) o una llengüeta (com l’oboè), mentre que els de metall tenen un broquet.
Molts dels instruments d’una banda es poden trobar en una orquestra simfònica encara que amb un repartiment diferent. Per exemple, mentre que en una orquestra entre el 70 i 80 % dels instruments són de corda i elinstruments de vent representan un 10 -15 % (depenent del repertori a interpretar), en una banda el 95 % o més dels instruments són de vent.
En aquest concert podrem veure i sentir un ampli ventall d’instruments. Veurem, per exemple, flautes travesseres, que es toquen “de banda” i no de front com les flautes de bec. D’altra banda, estan fetes de metall encara que pertanyin a la família de la fusta. També sentirem clarinets i oboès, dos instruments de fusta que un principi es poden confondre a la vista però que es distingeixen molt clarament en el so. L’oboè té un so més nasal, que pot ser més aspre i penetrant que el del clarinet, que té un so més “rodó” i dolç. El saxòfon, un altre instrument metàl·lic que pertany a la família de la fusta, té un so potent i càlid i una forma d’”S” inconfusible; val a dir que és molt conegut com a instrument en les formacions de jazz, però en l’orquestra simfònica se’n fa un us més marginal.
Pel que fa a la part del metall, tindrem les trompetes, instruments ben coneguts de forma cilíndrica que posseeixen tres pistons a la part superior amb els quals s’aconsegueix que l’aire tingui més o menys recorregut i que ofereixen un so brillant i penetrant. Les trompes, amb la seva forma arrodonida característica, se sostenen amb una mà al propi pavelló i tenen un so molt més fosc. També veurem trombons de vares, en què les diferents notes s’obtenen variant la longitud del tub a través d’una vara que es mou cap endavant i cap enrere. El bombardí, instrument que només se sol veure en les bandes, és com una tuba tenor, de so més agut que aquesta. Finalment, la tuba que és un instrument bastant gran, té un so greu i es toca recolzat sobre la falda de l’intèrpret. De tots aquests instruments, a més hi ha diferents “models”, per exemple, hi ha saxòfons sopranos més petits i de sonoritat més aguda i saxos tenors més grans i de sonoritat més greu, etc.
La part rítmica és a càrrec d’instruments de percussió, com ara els timbals, caixes, gongs, triangles i altres instruments. Moltes bandes simfòniques compten a més amb instruments de cordes encara que en un nombre molt reduït, principalment de violoncel o contrabaix. De vegades també es pot incorporar un piano. Però en definitiva, en aquest proper concert regnarà el vent!
No hi ha comentaris